Estic traslladant totes les entrevistes que vaig fer per al blog d’Orciny Books, ara que la llibreria online ha desaparegut, a aquest blog personal. Avui us porto la que vaig fer ja fa un any a l’Enric Herce. Espero que la gaudiu i que aneu a buscar el llibre perquè és d’allò més recomanable.

A poc a poc l’editoral Males Herbes està confeccionant un catàleg d’allò més interessant traduïnt al català obres internacionals de ciència-ficció com ara Bressol de gat o Pistola, amb música de fons, rescatant textos oblidats com La barca d’Isis o apostant pels autors de casa, com és el cas d’El regal de Gliese o la obra de la que us parlarem avui: Simulacions de vida.

Es tracta de la tercera novel·la d’Enric Herce, un autor que a més ha guanyat varis premis per la seva obra breu i s’ha llençat a escriure en català aquest Simulacions de vida.

Però què ens podem trobar entre les seves pàgines? Es tracta d’una novel·la ambientada en un futur força proper en el que tothom està connectat sempre a la xarxa mitjançant un artilugi portàtil, el log, que té tot un munt d’aplicacions. De fet, no estem gaire lluny de trobar-nos en aquesta situació i trobo que potser només és qüestió de temps. És en aquest context que Herce ens dibuixa una història coral on en un principi els fets que ocorren ens semblen aïllats, però que a mida que avancem entre les seves pàgines anem descobrint que les peces van encaixant com en un trencaclosques. Així, veurem com les relacions entre les persones acaben abocades a realitats virtuals i conspiracions d’abast global amb experimentació genètica i terrorisme de per mig.

Simulacions de vida està emparentada amb la ciència-ficció dels anys seixanta i el que es va anomenar com a new-wave, en la que es reflexionava sobre la condició humana i tenia en LeGuin o Ballard els seus màxims exponents.

A més, en aquesta novel·la Enric Herce ha inclòs com a un personatge més el Paco Menéndez, el genial programador que va ser responsable de títols com ara La abadía del crimen i que es va treure la vida el 1999 a l’edat de 34 anys.

Sobre aquest petit homenatge i moltes altres coses més li vam voler preguntar en l’entrevista que us deixem a continuació:

Què és el que es trobaran els lectors a “Simulacions de vida?

Un enigma, un trencaclosques que hauran d’anar reconstruint a mesura que llegeixin. Des de la primera pàgina el lector sap que alguna cosa anòmala està succeint, però fins la darrera, quan col·loqui la peça final, no tindrà el dibuix sencer. Al mateix temps, és una història de personatges en la qual el factor humà té un pes molt important, una novel·la que dóna un pas endavant, cap al futur proper, per agafar perspectiva i reflexionar sobre el que ens està passant.

A la teva novel·la parles molt de les relacions personals en una societat governada per la tecnologia com és la nostra. Com creus que seran d’aquí uns anys? Perdrem la nostra humanitat?

És difícil de dir. Però si ens hem de basar en el que ja podem constatar avui en dia, més que treure’ns la humanitat, el que està fent la tecnologia és accentuar alguns aspectes de la nostra natura i amagar-ne d’altres, de fet en alguns casos passen totes dues coses alhora, és una mica esquizofrènic. Per una banda ens exhibim més que mai a les xarxes socials i en alguns casos quasi bé retransmetem la nostra vida en directe a Twitter, però per l’altra ens preocupa sentir-nos controlats quan salten escàndols com el de l’espionatge dels Estats Units i reclamem el dret a l’oblit a Google. Per un cantó estem més localitzables que mai, a tota hora, i per l’altre avisem que farem tard o cancel·lem una cita amb pocs minuts d’antelació. Pengem fotos del que mengem i de les nostres vacances perquè ho vegin desconeguts i ens facin comentaris, però trenquem una relació amb un WhatsApp o un missatge.

Enric HerceInclous a Paco Menéndez com a personatge dins el teu llibre. Com és que vas decidir incloure’l i quina funció té a la novel·la?

La seva presència té un component nostàlgic i al mateix temps de merescut homenatge. Pertanyo a la generació que va viure el desembarcament de la informàtica domèstica de 8 bits, de l’arribada dels Commodore 64, Spectrum 48 i Amstrad CPC a les llars. Vaig gaudir de primera mà, com molts altres adolescents, d’allò que es coneix com «Edad de oro del software español», les creacions d’una colla de joves programadors autodidactes que van dissenyar els primers videojocs espanyols i van competir en qualitat amb empreses internacionals. D’entre tots ells, destacava en Paco Menéndez, a qui curiosament no li agradava jugar, veia els jocs d’ordinador com una excusa per fer front a reptes de programació. En Paco va ser un geni, avui en dia qualsevol programador et dirà que sembla mentida el que va aconseguir fer amb les eines de les que disposava aleshores, les solucions tan enginyoses que va adoptar per superar aquestes limitacions. Estem parlant d’algú que fa més de vint anys ja es va plantejar el tractament paral·lel de dades. Tristament, fora dels àmbits de la retrocomputació no se’l recorda i quan es fa, sovint té més relació amb la seva tràgica mort i tota mena de teories absurdes al seu voltant, que per la seva feina. Fa aproximadament un any es va fer una recollida de signatures a change.org demanant que es posés el seu nom a un carrer d’Avilés, la seva ciutat natal, i amb prou feines es van aconseguir sis-centes de les mil que es necessitaven.

A la novel·la no apareix com a personatge en un sentit estricte, però sí que faig referència a alguns episodis de la seva vida i al seu llegat, i aquests tenen un paper clau en el tram final de la història.

Simulacions de vida està emparentada amb la ciència-ficció de tall sociològic. Se’t compara amb Ballard, Pohl o Le Guin. Com creus tu que es nota la seva influència a la teva obra (si és que creus que hi és aquesta influència)?

Tinc més tirada cap a altres autors com Orwell, Bradbury, Dick, Vonnegut, Keyes o Matheson. I això dins del gènere, perquè bona part de les meves lectures no són ciència-ficció. En qualsevol cas, és cert que a la novel·la s’hi poden trobar elements que s’acostumen a vincular amb la New Wave, com certa experimentació a nivell formal i més preocupació pel factor humà i la crítica social que no pas per l’evasió pulp o un tractament tecnològic exhaustiu propi de la vessant més dura.

Cada capítol de la novel·la canvia el punt de vista i es centra en un personatge concret que no torna a oferir-nos aquest punt de vista. Havies pensat fer-ho quan en vas posar a escriure o va ser un procés natural?

Va ser una decisió presa des del primer moment amb tota la intenció. Volia donar-li feina al lector, que fos ell qui anés aclarint els vincles entre els diferents personatges i les seves circumstàncies, que no s’acomodés en una història lineal amb personatges coneguts que tornen una i altra vegada. Volia que el lector anés lligant caps poc a poc i que l’experiència lectora estigués plena de troballes.

Ens pots avançar alguna cosa dels teus propers projectes? 

El d’aparició més immediata és un relat d’humor força negre inclòs al proper número de la revista Les Males Herbes.